Declaració de Biscaia sobre el dret al medi ambient

El Seminari internacional sobre el dret al medi ambient, celebrat a Bilbao del 10 al 13 de febrer de 1999 sota els auspicis de la UNESCO i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

Atès que ja en 1972, la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el medi humà, en el seu principi I, va proclamar que l’home té el dret fonamental a la llibertat, la igualtat i el gaudi de les condicions de vida adequades en un medi de qualitat tal que li permeti dur una vida digna i gaudir del benestar, i té la solemne obligació de protegir i millorar el medi per a les generacions presents i futures.

Atès que posteriorment la declaració de Rio de Janeiro sobre medi ambient i desenvolupament de 1992 va assenyalar que els ser humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible i que tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura,

Atès que els instruments de caràcter regional, com ara la Carta africana dels drets humans i dels pobles de 1981, el Protocol de Sant Salvador sobre drets econòmics, socials i culturals de 1988, i el conveni sobre l’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals, adoptat per la Quarta Conferència Ministerial per al Medi Ambient a Europa, celebrada a Dinamarca del 23 al 25 de juliol de 1988, també han desenvolupat el principi plantejat així,

CONSIDERANT així mateix la Convenció sobre diversitat biològica de 1992, la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de 1992, la Convenció de les Nacions Unides de lluita contra la desertificació en els països afectats per sequera greu i/o desertificació, en particular en Àfrica de 1994, i el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes i tribals en països independents de 1989,

Atès que la Resolució 45/94, adoptada el 14 de desembre de 1990, per l’Assemblea General de les Nacions Unides, declara que tota persona té el dret a viure en un medi ambient adequat per garantir la seva salut i el seu benestar,

Atès que l’Institut de Dret Internacional, en la sessió d’Estrasburg en 1997, va declarar que "tot ésser humà té dret a viure en un medi ambient sa".

Atès que cada cop més constitucions nacionals proclamen el dret al medi ambient.

Subratllant que el dret al medi ambient és inherent a la dignitat de tota persona i que està necessàriament vinculat amb la garantia dels altres drets humans incloent, en particular, el dret al desenvolupament,

SubratllanT la universalitat, indivisibilitat i interdependència de tots els drets humans.

Reconeixent que el dret al medi ambient pot exercir-se, tant a títol individual com en associació amb altres persones, davant els poders públics i que ha de ser protegit mitjançant l’acció solidària de tots els protagonistes de la vida social: individus, comunitats, poders públics i entitats privades.

Considerant que no es pot exercir el dret al medi ambient si no es disposa d’informació en quantitat i qualitat suficient.

SUBRATLLANT la necessitat que el dret humà al medi ambient sigui reconegut mitjançant un instrument jurídic d’abast universal.

PROPOSA, per tant, a la Comunitat Internacional i, en especial, a les Nacions Unides i a les organitzacions de caràcter mundial i regional, que examinin la Declaració de Bizkaia sobre el dret al medi ambient i, si escau, adoptin les mesures oportunes per al reconeixement efectiu d’aquest dret.


Article 1. Dret al medi ambient
Tothom, tant a títol individual com en associació amb altres persones, té el dret a gaudir d’un medi ambient sa i ecològicament equilibrat.

El dret al medi ambient és un dret jurídic que pot exercir-se davant els poders públics i entitats privades, sigui quin sigui el seu estatut jurídic en virtut del dret nacional i internacional.

El dret al medi ambient s’ha d’exercir de forma compatible amb els altres drets humans, fins i tot el dret al desenvolupament.

Tothom té dret al medi ambient sense cap altres tipus de discriminació per motiu de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre tipus.

Article 2. Deure de protecció del medi ambient
Tothom , tant a títol individual com en associació amb altres persones, té el dret de protegir el medi ambient i de fomentar aquesta protecció en l’àmbit nacional i internacional.

Els poders públics i les organitzacions internacionals tenen la responsabilitat de protegir i, si escau, restaurar el medi ambient per tots els mitjans que entrin en l’àmbit de la seva competència. Aquesta responsabilitat s’ha de dur a terme, en particular, mitjançant:
- La protecció, conservació, restauració eventual i prevenció del deteriorament de la biosfera, geosfera, hidrosfera i atmosfera.
- L’ús racional i sostenible dels recursos naturals.
- La promoció de models de producció i consum que contribueixin al desenvolupament sostenible.
- La integració de les exigències per a la protecció del medi ambient en les polítiques públiques i en les activitats privades, tenint en compte el principi de no-discriminació.

Tots els estats i, en particular, els estats veïns, hauran de cooperar entre si en la defensa del medi ambient i en la lluita contra la contaminació sigui quin sigui el seu origen.

Els estats vetllaran perquè no s’introdueixin modificacions desfavorables i irreversibles del medi ambient que puguin atemptar contra la salut de les persones i el benestar col·lectiu.


Article 3. Dret al medi ambient i les generalcions futures
Les generacions futures tenen dret a heretar un medi ambient sa i ecològicament equilibrat.

L’Estat té l’obligació de vigilar la qualitat i la diversitat del medi ambient i, en particular, d’avaluar anticipadament les conseqüències a llarg termini per al medi ambient de la realització o execució de grans projectes.


Article 4. Transparència administrativa i drets de les persones en matèria medioambiental
Els procediments de decisió dels poders públics i dels organismes internacionals sobre els assumptes que tenen relació amb el medi ambient, s’han de regir pel principi de transparència. Aquest principi exigeix el reconeixement dels drets de participació i l’accés a la informació i a ésser informat.

Tothom té dret, per si, en associació amb altres persones o mitjançant els seus representants, a participar en l’elaboració de les polítiques públiques i de qualsevol mesura relativa al medi ambient.

Així mateix, qualsevol persona té dret a accedir a la informació sobre el medi ambient sense necessitat d’acreditar un interès determinat. Aquest dret només podrà ésser limitat per motius justificats i establerts legalment.

El dret a ser informat serà garantit, a més, mitjançant la publicació i difusió d’informes periòdics sobre l’estat del medi ambient.


Article 5. Dret a un recurs efectiu
Tota persona o grup de persones el dret dels quals a un medi ambient sa i ecològicament equilibrat hagi estat violat, o tinguin informació sobre aquesta violació, hauran de tenir un recurs efectiu davant d’una instància nacional i internacional.


Article 6. Dret a la reparació
Qualsevol persona o grup de persones el dret dels quals a un ambient sa i ecològicament equilibrat hagi estat violat i hagi sofert dany ambiental, tindrà el dret a exigir i obtenir la reparació corresponent, sense perjudici de la restauració de medi ambient.


Article 7. Educació i Sensibilització sobre el medi ambient
L’educació i la sensibilització, a tots els seus nivells i per tots els mitjans, han de capacitar les persones per exercir un paper útil en la protecció del medi ambient.

Els estats i les organitzacions internacionals haurien d’adoptar les mesures educatives necessàries per assegurar el respecte i la protecció del dret de les persones a un medi ambient sa i ecològicament equilibrat.

Les mesures assenyalades en l’apartat anterior haurien d’incloure programes d’ensenyament i d’educació, amb la col·laboració de les organitzacions no governamentals.


Article 8. Responsabilitat compatida
En consonància amb els principis de solidaritat i responsabilitat compartida però diferenciada sobre la protecció del medi ambient, els països desenvolupats haurien d’enfortir la cooperació amb els països en vies de desenvolupament.


Article 9. Aplicació del dret al medi ambient
Els estats i les organitzacions internacionals haurien d’adoptar les mesures necessàries per garantir el dret a un medi ambient sa i ecològicament equilibrat reconegut en aquesta Declaració.

Els poders públics haurien d’elaborar i mantenir actualitzada la informació sobre el medi ambient de la seva competència, i establir sistemes per a la seva recopilació i classificació. Així mateix, aquesta informació es referirà a activitats existents i en projecte que puguin afectar el medi ambient.

Igualment, els estats i les organitzacions internacionals, recolzant-se en la cooperació i la solidaritat, haurien d’eradicar la pobresa, per la seva íntima vinculació amb el dret al medi ambient, i adoptar les mesures necessàries i adequades per aconseguir aquest objectiu.

El l’execució de les mesures necessàries per garantir l’exercici efectiu del dret al medi ambient, s’hauria de parar una atenció especial a les persones i als grups vulnerables.

Feta a Bilbao, el 12 de febrer de 1999

Declaració Resolució Trajectória